SESSIÓ "JOCS DE BLANC I DIANA"

 Hola a tots de nou! 

Avui volem presentar-vos la sessió que vam impartir a classe el passat 9 de novembre, la qual va consistir en els jocs de blanc i diana. Com ja hem comentat en anteriors posts, els jocs esportius de blanc o diana són aquells esports i activitats lúdiques en què dos o més jugadors o equips adversaris participen de manera alternativa enviant un mòbil cap a una diana, amb implements o sense, amb la intenció d'assolir, aproximar-se o desplaçar l'objectiu en el menor nombre d'intents possibles.

El que preteniem amb aquesta sessió era fer una progressió dels jocs de blanc i diana, fent que els alumnes participaren de forma activa i incentivant-los a pensar possibles variables i com afectarien les mateixes a la tàctica i la tècnica. 

Vam començar amb un joc anomenat "el herrón". L'objectiu d'aquest era, per equips, llançar un aro i encertar-lo en una pica. El funcionament d'aquest joc és senzill i tothom va agafar fàcilment la dinàmica. Una volta vam reunir a la classe i vam reflexionar possibles variables, vam decidir fer el joc del tres en ralla amb el llançament dels aros. Creiem que aquesta va ser un primer exercici ideal per a familiaritzar als alumnes amb els jocs de blanc i diana.

El segon joc que vam fer va ser una carrera de frisbee per equips. L'objectiu era llançar el mòbil des d'un cono cap a un company que estaria situat al fons de la pista. El llançador debia fer passar el frisbee entre dos conos, sense que tocara el terra i el receptor l'havia d'agafar. Vam reunir a tota la classe i ens van donar feedback. Ens van dir que el joc era molt fàcil i, aleshores, vam implementar diverses variables, algunes de les quals ja teniem pensades. Ara, els alumnes havien de llançar amb la mà menys dominant i, de forma progressiva, vam anar augmentant la distància de llançament. Pensem que el fet d'implementar un mòbil com el frisbee va ser un punt positiu, ja que a l'alumnat li va encantar la idea.

El tercer lloc, vam jugar al "cañonazo". Els alumnes es situarien per fora de la zona del cercle gran i hauran de passar-se la pilota fins a aconseguir un espai i llançar la pilota per enderrocar el cono. El jugador que està a la zona entre el cèrcol gran i el cèrcol petit haurà de defensar el cono i intentar que no el tomben, el llançador que aconsegueixi enderrocar el con canviarà el rol amb la persona que està defensant el cono. Possiblement, va ser el joc al que més variables li vam implementar, ja que els alumnes aconseguien ràpidament trobar la tàctica bé per a tombar el cono o bé per a defendre'l fàcilment. El que preteniem era que obvervaren com canviava la seua manera de jugar segons les variants que anavem implementant (diferents mòbils, no poder menejar-se amb baló, grandària del cercle...). Els alumnes van ser molt participatius a l'hora de les reflexions i per aquesta raó creiem que va ser el joc més útil de la sessió des del punt de vista tècnico-tàctic.

Per últim, vam fer una xicoteta progressió cap al dodgeball. Vam començar amb un joc en el qual els alumnes havien de colpejar als altes llançant una pilota al seu cos. La zona de treball era comú per a tothom i els alumnes colpejats no es podien salvar fins que el joc no finalitzava. Vam anar introduïnt variables (més pilotes, poder salvar-se...) fins que vam arribar a un joc més similar al dodgeball. Vam dividir a la classe en dos equips i cada equip es va situar en una cantxa. L'objectiu era el mateix: colpejar al rival amb el baló sense que aquest toque el terra. Primer sols es podia colpejar de maluc cap a baix i segons el feedback que els alumnes ens donaven, vam anar fent variacions.

En conclusió, creiem que vam saber actuar i improvisar a mesura que els jocs anaven desenvolupant-se i els alumnes ens donaven el seu punt de vista. Vam fer una correcta selecció d'exercicis, a més d'una bona progressió, tenint en compte les variables. Encara així, pensem que hauríem d'haver insistit més en la tàctica dels jocs a l'hora de reflexionar amb els alumnes, ja que en alguna ocassió vam implementar variables sense fer-los pensar quins canvis implicava la mateixa.